El Microscopi Òptic
Publicat per
PCN |
OBJECTIUS
- Conèixer les diferents parts del microscopi, el seu funcionament i maneig.
- Adquirir destreses en l'ús del microscopi i el treball de laboratori.
- Valorar la importància dels microscopis per a la biologia, especialment per a la citologia.
FONAMENT
El microscopi òptic és un instrument que serveix per observar de prop objectes molt petits que no són visibles a ull nu. El que es veu al microscopi òptic és la llum que travessa l'objecte que es vol observar, per la qual cosa és necessari obtenir seccions o talls molt prims de l'objecte, tenyir-los i muntar-los en un portaobjectes, és a dir, obtenir una preparació.
Els components d'un microscopi es poden agrupar en elements mecànics i elements òptics.
Els elements mecànics són les parts que constitueixen l'estructura del microscopi i donen suport als elements òptics.
· El peu és la peça en la qual descansa tota l'estructura del microscopi i que permet recolzar les mans quan es manipulen els cargols d'enfocament. Així mateix, porta el sistema d'il·luminació.
· El braç és una peça metàl·lica, generalment inclinada, que uneix la columna amb la part del microscopi on es troben les lents.
· La platina és una peça metàl·lica, unida a la columna, generalment quadrada, amb un forat a la part central per deixar passar la llum que procedeix del sistema d'il·luminació. Normalment porta unes pinces per fixar la preparació i, segons el tipus de microscopis, altres accessoris per facilitar l'observació de la preparació.
· El revòlver o portaobjectius és una peça metàl·lica circular, giratòria, que porta enroscats els diferents objectius del microscopi (tres o quatre). Un lleuger moviment de la mà permet canviar l'objectiu per fer les observacions de les preparacions.
· El tub és la peça metàl·lica, cilíndrica i buida, a l'extrem superior de la qual va introduït l'ocular.
· Els dispositius d'enfocament són un o dos cargols adossats a la base del braç que permeten desplaçar la platina amunt o avall i situen la preparació més a prop o més lluny de l'objectiu. El cargol més gran, anomenat cargol macromètric, és de pas ràpid i es fa servir per realitzar un primer enfocament. El cargol micromètric és de pas lent i permet un ajustament precís de l'enfocament.
Els elements òptics fonamentals del microscopi són les lents: l'ocular, l'objectiu i el condensador.
· L'ocular és la lent a la qual apropem l'ull per fer observacions microscòpiques. Es localitza a l'extrem superior del tub òptic, es pot treure amb facilitat i augmenta la imatge que dóna l'objectiu. Normalment porta gravat el seu augment a la part superior.
· L'objectiu és la lent principal del microscopi i la que en determina la qualitat. La majoria dels microscòpics disposen de diversos objectius que van enroscats al revòlver o portaobjectius. A la carcassa de cada objectiu hi ha gravada una xifra que n'indica l'augment.
· El condensador, situat sota la platina, és un sistema de lents que concentra el feix de rajos lluminosos procedents de la font d'il·luminació i dóna una il·luminació uniforme a tot el camp visual. Normalment porta englobat un diafragma per regular l'entrada de la llum.
El focus d'il·luminació pot ser un mirall que reflecteix la llum exterior cap al condensador.
MATERIALS
- Microscopi òptic
- Preparacions d'epiteli vegetal
PROCEDIMENT
Per manejar de manera correcta el microscopi s'han de seguir els següents passos:
1.Obrir el sistema d'il·luminació i comprovar el seu correcte funcionament.
2.Col·locar la preparació al centre de la platina i fixar-la amb les pinces de fixació.
3.Moure el revòlver i posar en posició d'observació l'objectiu de menor augment.
4.Situar la platina prop de l'objectiu.
5.Allunyar l'objectiu de la preparació utilitzant el cargol macromètric.
6.Mirar per l'objectiu i enfocar la preparació amb precisió, fins tenir una visió nítida.
7.Moure la preparació i observar el conjunt de la preparació.
8.Centrar la part que es vulgui observar a més augments.
9.Canviar a l'objectiu següent i ajustar l'enfocament amb el cargol micromètric.
A mesura que utilitzis objectius de més augment, caldrà regular la il·luminació per mitjà del condensador i del diafragma.
Etiquetes de comentaris:
Robert Hooke
Robert Hooke FRS (Freshwater, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703) científic anglès. Va ser un dels científics experimentals més importants de la història de la ciència i un polemista incansable. Els seus interessos van abastar camps tan dispars com la biologia, la medicina, la física, la microscopia, la nàutica i l'arquitectura i va participar en la creació de la primera societat cientifica de la història, la Royal Society de Londres.
Hooke va néixer a Freshwater, a l'illa de Wight, fill d'un reverend. Va ser un nen feble i malaltís que va destacar ràpidament per la seva habilitat per al dibuix i les activitats manuals. Va estudiar en el col·legi de Westminster. El 1653 va guanyar una plaça a Oxford on va conèixer a Robert Boyle, de qui fou assistent des de 1658.El 1660 va formular l'actualment anomenada llei de Hooke, que descriu com un cos elàstic s'estira de forma proporcional a la força que s'hi exerceix sobre ell, fet que va donar lloc a la invenció del ressort helicoïdal o molla.
El 1665 va publicar el llibre Micrographia, relat de 50 observacions microscòpiques amb dibuixos molt detallats. Aquest llibre conté per primera vegada la paraula cèl·lula i s'hi apunta una explicació plausible sobre els fòssils. Hooke va descobrir les cèl·lules observant al microscopi una petita làmina de suro, adonant-se que estava formada per petites cavitats polièdriques que recordaven a les cel·les d'un rusc. Per això va anomenar «cèl·lula» a cada una d'aquestes cavitats. No va aconseguir determinar el paper clau que aquestes cel·les tenien com a constituents dels éssers vius. El que estava observant eren cèl·lules vegetals mortes amb la seva característica forma poligonal.
A més de les observacions publicades al Micrographia i de la formulació de la teoria de l'elasticitat, Hooke va formular una teoria del moviment planetari i va mantenir contínues disputes amb el seu contemporani Isaac Newton sobre la teoria de la llum i la llei de la gravitació universal. Hooke va formular alguns dels aspectes més importants de la llei de la gravitació, però no va arribar a desenvolupar-los matemàticament, i va comentar aquesta teoria en un dels múltiples escrits que va dirigir a Isaac Newton. Quan Newton va publicar els seus Principia Mathematica (1687), incloent una prova de la gravitació, no va realitzar cap referència a Hooke. També va mantenir una duríssima polèmica que duraria decennis referida a la teoria de la llum.
Els invents mecànics i l'instrumental cientifíc de mesura va ser, potser, el camp més prolífic de la seva creació científica. Juntament amb Boyle va dissenyar una bomba de buit. Com a inventor destacà per la invenció de la junta o articulació universal, el primer baròmetre, higròmetre i anemòmetre. Va ser també el responsable de l'establiment del punt de congelació de l'aigua com a referència fixa en el termòmetre. També col·laborà amb Christopher Wren en la reconstrucció de Londres després del gran incendi de 1666.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)