Aula de Ciències Naturals

Robert Hooke FRS (Freshwater, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703) científic anglès. Va ser un dels científics experimentals més importants de la història de la ciència i un polemista incansable. Els seus interessos van abastar camps tan dispars com la biologia, la medicina, la física, la microscopia, la nàutica i l'arquitectura i va participar en la creació de la primera societat cientifica de la història, la Royal Society de Londres.

Hooke va néixer a Freshwater, a l'illa de Wight, fill d'un reverend. Va ser un nen feble i malaltís que va destacar ràpidament per la seva habilitat per al dibuix i les activitats manuals. Va estudiar en el col·legi de Westminster. El 1653 va guanyar una plaça a Oxford on va conèixer a Robert Boyle, de qui fou assistent des de 1658.

El 1660 va formular l'actualment anomenada llei de Hooke, que descriu com un cos elàstic s'estira de forma proporcional a la força que s'hi exerceix sobre ell, fet que va donar lloc a la invenció del ressort helicoïdal o molla.

El 1665 va publicar el llibre Micrographia, relat de 50 observacions microscòpiques amb dibuixos molt detallats. Aquest llibre conté per primera vegada la paraula cèl·lula i s'hi apunta una explicació plausible sobre els fòssils. Hooke va descobrir les cèl·lules observant al microscopi una petita làmina de suro, adonant-se que estava formada per petites cavitats polièdriques que recordaven a les cel·les d'un rusc. Per això va anomenar «cèl·lula» a cada una d'aquestes cavitats. No va aconseguir determinar el paper clau que aquestes cel·les tenien com a constituents dels éssers vius. El que estava observant eren cèl·lules vegetals mortes amb la seva característica forma poligonal.

A més de les observacions publicades al Micrographia i de la formulació de la teoria de l'elasticitat, Hooke va formular una teoria del moviment planetari i va mantenir contínues disputes amb el seu contemporani Isaac Newton sobre la teoria de la llum i la llei de la gravitació universal. Hooke va formular alguns dels aspectes més importants de la llei de la gravitació, però no va arribar a desenvolupar-los matemàticament, i va comentar aquesta teoria en un dels múltiples escrits que va dirigir a Isaac Newton. Quan Newton va publicar els seus Principia Mathematica (1687), incloent una prova de la gravitació, no va realitzar cap referència a Hooke. També va mantenir una duríssima polèmica que duraria decennis referida a la teoria de la llum.

Els invents mecànics i l'instrumental cientifíc de mesura va ser, potser, el camp més prolífic de la seva creació científica. Juntament amb Boyle va dissenyar una bomba de buit. Com a inventor destacà per la invenció de la junta o articulació universal, el primer baròmetre, higròmetre i anemòmetre. Va ser també el responsable de l'establiment del punt de congelació de l'aigua com a referència fixa en el termòmetre. També col·laborà amb Christopher Wren en la reconstrucció de Londres després del gran incendi de 1666.